Aquest treball explora en profunditat el concepte de Desinhibició Cognitiva (incapacitat per filtrar estímuls irrellevants durant les tasques creatives) i el seu impacte en la creativitat. Examina les relacions de la Desinhibició Cognitiva amb fenòmens com la psicopatologia, el pensament divergent o la meditació. Finalment, exposa els resultats d'una investigació que tracta d'establir connexions entre una Desinhibició Cognitiva alta i els resultats en una prova de fluidesa creativa. Les conclusions apunten a la necessitat que les organitzacions innovadores fomentin la Desinhibició Cognitiva en els seus integrants per tal de gestionar adeqüadament els seus processos d'innovació.