La dona fatal en el cinema espanyol sorgeix amb el propi cinema mut i sorprenent pel lector, sobreviu a la guerra civil i a la primera postguerra, amb la censura imperant. En aquest assaig s'hi troba tot això, i una passejada pel cinema mut i sonor fins els anys cinquanta, de la ma d'un personatge misteriós i alhora inquietant com és la dona fatal. Els problemes de producció, de materials, de creació d'un sistema d'estrelles acceptat pel règim i pel públic, que apenes pot assistir al cinema, no resten importància a les tendències cinematogràfiques, encomenant els personatges malèvols femenins al cinema mut i al primer sonor a Espanya