Bolaño no coneixia Ròkhman, però A passes cegues per la terra és sens dubte un precursor de 2666. I llegir Ròkhman canvia brutalment la idea que et fas del teu univers cultural: de què han dit els llibres des d'Occident, i de quina serralada hi formen les obres més originals, les imprescindibles. Entre Proust i Lispector apareix de sobte un cim immens. ¿Com és que ningú no l'havia vist? ¿Com pot ocultar-se una obra d'aquestes proporcions? N'hi ha prou que la llengua en què va ser escrita hagi desaparegut del continent on la parlaven milions de persones, des de Berlín fins a Vílnius i Odessa. ¿I de què es pot parlar en una llengua morta? De com cau la frontera que ens imaginem real entre els que pertanyen a l'aire i els que pertanyen a la pols. De la revolta dels morts. I dels éssers vius que divaguen per la terra perquè arreu se'ls ha fet saber que no els volien per veïns. Aquesta novel·la és l'invent formal més lliure com a resposta a l'obligació més feixuga: dir com es veu el món amb els ulls d'un a qui es nega el valor sagrat de la vida, condemnat pels altres a ser el receptacle de la llavor de l'odi. Cap barrera, cap tabú no pot contenir aquesta expressió. Per a nosaltres, que no parlem l'ídix dels jueus assassinats per la nostra tenaç voluntat d'erradicar-los, és un viatge que no s'assembla a cap altre. Resseguint el fil de sang que travessa el nostre món fins avui. Aquesta és la primera obra que es tradueix directament de l'ídix al català, gràcies a Joan Ferrarons, traductor de Kafka.
Dieser Download kann aus rechtlichen Gründen nur mit Rechnungsadresse in A, B, BG, CY, CZ, D, DK, EW, E, FIN, F, GR, H, IRL, I, LT, L, LR, M, NL, PL, P, R, S, SLO, SK ausgeliefert werden.