Svetlana Aleksiévitx

Els nois de zinc (eBook, ePUB)

Übersetzer: Rebón, Marta

• Format: ePub

Produktbeschreibung

Publicat el 1991, aquest llibre tingue l'impacte d'una bomba. Aleksievitx fou denunciada per difamacio i "e;embrutar l'honor dels soldats"e;, vistos fins aleshores com a herois enviats a salvar el poble afganes, desemmascarats al llibre com a assassins, torturadors i violadors. El titol prove dels milers de soldats que moriren durant la incursio russa a l'Afganistan entre 1979 i 1985 i foren retornats a Russia en tauts de zinc. Aleksievitx entreteixeix mes d'un centenar d'histories explicades per oficials de l'exercit, homes allistats, esposes, mares i vidues en un collage enginyos i intricat. Aleksivitx va visitar l'Afganistan, per conixer la veritat. Va descobrir que, per reclutar soldats, l'Estat venia al seu poble la idea que anaven a salvar el poble afgans, amagava les dades sobre les morts i la brutalitat de la guerra, per tamb els enviaven per la fora o enganyats. Tanmateix, de cara a Rssia, els russos fins i tot oblidaven que els seus soldats estaven en guerra a l'Afganistan. Les histries que parlen de gent mutilada per mines, soldats assassins drogats, una mare acaronant desesperadament un tat tan petit que no creu possible que contingui el seu alt fill, donen a Aleksivitx l'oportunitat de preguntar: "e;Qui som? Com hem pogut i se'ns ha pogut fer aix? Per qu ens ho vam creure tot?"e;. Aquest llibre no s noms sobre guerra i poltiques criminals, sin tamb sobre la nostra capacitat de qestionar les decisions del nostre pas, i de posar en dubte la informaci oficial que ens donen.

---

Dieser Download kann aus rechtlichen Gründen nur mit Rechnungsadresse in A, B, BG, CY, CZ, D, DK, EW, E, FIN, F, GR, H, IRL, I, LT, L, LR, M, NL, PL, P, R, S, SLO, SK ausgeliefert werden.

Produktdetails

• Verlag: Rayo Verde Editorial
• Seitenzahl: 433
• Erscheinungstermin: 3. April 2016
• Katalanisch
• ISBN-13: 9788416689149
• Artikelnr.: 46628136

Autorenporträt

Svetlana Aleksiévitx va néixer el 1948 a Stanislawów, on el seu pare, militar bielorús, estava destinat. Al cap de pocs anys la seva família va tornar a Bielorússia i l'any 1972 es va llicenciar en periodisme a la Universitat de Minsk, ciutat on va treballar com a professora i en diferents diaris. Actualment viu a Misk, tot i que fins recentment, a causa dels problemes amb el règim del seu país, havia residit a París. És la creadora del seu propi gènere literari, la "novel·la de veus", amb què dóna veu a la gent comuna per explicar la història de l'antiga Unió Soviètica i dels actuals estats que van formar-ne part, des de la Segona Guerra Mundial fins avui. Mitjançant una successió de testimoniatges els seus llibres mostren un retrat de la realitat difícil de superar. Les seves obres van ser censurades a la Unió Soviètica, i va ser amb l'arribada de Gorbatxov al poder i la perestroika quan va poder publicar amb normalitat. Els seus llibres han estat traduïts a més de 30 llengues, han estat la base per una dotzena d'obres teatrals i s'han fet documentals de més de vint dels guions que ha escrit. Des dels anys noranta ha rebut nombrosos premis, entre ells el Premi Nobel de Literatura 2015, el premi Sandro Onofri per Il Reportage Narrativo (2002), el National Book Critics Circle Award (2005), el premi de reportatges Ryszard Kapuscinski (2011), el premi de la Pau de l'Associació Alemanya del Llibre (2013) o el premi Médicis d'assaig (2013).