Noèlia Arrotea

La marca de Caín (eBook, ePUB)

Psiborn 7

• Format: ePub

Produktbeschreibung

El Hàmster és un producte del seu temps i el seu espai, té una trajectòria incestuosa entre política i periodisme. En aquesta darrera vessant, ha treballat com a cap de redacció a Barcelona al setmanari El Temps, cap de política i de cultura als diaris Avui i Ara, ha col·laborat en diverses emissores de ràdio com ara RAC1, Catalunya Ràdio i La Xarxa, redactor de política a 8TV i ha escrit alguns assajos intranscendents sobre el 9-N i la història de l'ANC. Ja a mig camí de la política, comparable a un incest entre cosins més o menys llunyans, ha sigut assessor de comunicació per a Òmnium Cultural. Saltà un grau, sexe entre germans, quan va ser cap de comunicació del departament de Vice-presidència amb Josep Lluís Carod-Rovira, durant 3 anys. Tanmateix, no va fer els pas definitiu d'allitar-se amb el seu pare, fins que acceptà el càrrec de director de comunicació del President Carles Puigdemont, a dia d'avui ja s'hi posa bé amb tot el partit. «Com que, finalment, els governs són els partits polítics i els mitjans són els periodistes, la col·laboració esdevé una conxorxa entre partits i periodistes en la qual els partits contracten periodistes i els paguen amb diners públics i els periodistes exerceixen com a periodistes de partit». Ramon Cotarelo «El dia que tu surtis, Xavier, caiem tots». Joan Tardà, a Xavier Vendrell La Torre Barcelona a Bogotà és la nau capitana del Barcelona Export Group (BEG), la consultora internacional que li dona cobertura com a president de la Cambra de Comerç Catalunya Colòmbia i instrumenta els tràfics d'influència d'aquest home sense estudis. Creatiu i poca-solta, parla igual de malament el català que el castellà, ell diu amb la boca petita que té estudis inacabats de Polítiques per la UNED i d'Enginyeria Industrial Electrònica a UPC. Després, es va fer regalar un postgrau de direcció d'empreses per la Universitat Oberta de Catalunya; postgrau de què, si de grau no en tenia cap.

Produktdetails

• Verlag: Pedra de llamp
• Seitenzahl: 248
• Erscheinungstermin: 24. Mai 2023
• Katalanisch
• ISBN-13: 9788412632187
• Artikelnr.: 68119130

Autorenporträt

És difícil trobar el teu lloc quan tens una germana bessona idèntica i dues una mica més grans, que també ho són entre elles. Al final, un desgavell on tothom s'assemblava i ningú sabia qui era qui. Una mica com en aquesta història. El pas a l'adolescència fou convuls, totes quatre germanes es revelaren com noies sexualment molt actives. Els joves de Mendoza, a l'Argentina, felicitaven efusivament el senyor Arrotea per la seva contribució al benestar de la ciutat; ell no s'ho prenia gaire bé. La seva mare deia que sempre havien volgut un nen, però es va haver de conformar amb quatre femelles arribades en dues tongades de bessones. Tampoc va encaixar a Buenos Aires, capital federal de l'Argentina, on desenvolupà les agosarades primeres passes de la seva trajectòria professional; allò tan trencador d'allitar-se amb el seu cap, que a més a més estava casat. N'estava molt enamorada, ell també, d'això n'està segura, aquestes coses les dones les sabem. No es podia divorciar, la seva esposa patia un càncer terminal que no s'acabava mai. No tenien cap possibilitat de reeixir, però ambdós eren tossuts, molt tossuts. També hi havia la diferència d'edat. an ser anys de baralles contínues, traïcions imaginades, crits i gresques alcohòliques. S'estimaven malament, bevien massa, follaven de manera addictiva i tendien a culpar-se l'un a l'altra de la seva infelicitat. Insistien en l'error, el seny era el seu enemic. Tot va acabar de petar arran d'un escàndol financer a l'empresa d'assegurances que ell dirigia; xecs de clients de la Noèlia que rebotaven, pòlisses inexistents… El cas és que la Noèlia va desaparèixer. No li agradà Buenos Aires, una ciutat que és massa capital, juxtaposició de barris distints, separats per línies de classe fins a convertir-se en una vila a pedaços. La Noèlia s'identifica amb Barcelona, la defensaria amb dents i ungles, amb la fe del convers, com l'aferrissada independentista que ha esdevingut. S'hi troba a gust, a l'antiga Barcino, a la vora del mar. Sobretot a Ciutat Vella, el barri sorollós, obert vint-i-quatre hores, del cop de peu a la canyella, dels robatoris a turistes desprevinguts, de les corredisses de colles de manters que en fan dos com ella, de les dones embriagades que pixen pel carrer a la gatzoneta, de les platges nudistes de tots contra tots i dels petits locals de música en viu on se sent com a casa. És ella qui està al darrera d'aquesta història de la psicòloga del Born.