Què hi ha a la sutil frontera entre l'esperit jove i l'irreversible trànsit cap a l'edat adulta? Com passem de somniar sense límits a viure entre delimitacions que no hem escollit però que semblen inevitables? David Escamilla agafa una volta més la seva ploma per delectar-nos amb un cant a la tristesa, a l'amor perdut, al sentiment de solitud que ens envaeix quan ens trobem sense la persona estimada. -