Maksim Óssipov

Pedra, paper, estisores (eBook, ePUB)

Übersetzer: Barios, Arnau

• Format: ePub

Produktbeschreibung

Maksim Óssipov ausculta la vida d'un imperi convertit al banditisme a través d'una gran galeria de personatges -i diries que Rússia queda lluny si no fos que els magnats i la corrupció proliferen a tot arreu. Pedra, paper, estisores arriba en el moment daurat de les traduccions del rus al català. La feina d'Arnau Barios torna a ser cristal·lina. Amb El crit de l'ocell domèstic vam donar a conèixer Óssipov quan començava la seva carrera literària. Svetlana Aleksiévitx l'havia saludat com una veu imprescindible a Rússia. La publicació de Pedra, paper, estisores a la New York Review of Books l'ha propulsat a un lloc eminent en el panorama internacional. Aquest volum de contes ja s'ha traduït a 12 llengües.

---

Dieser Download kann aus rechtlichen Gründen nur mit Rechnungsadresse in A, B, BG, CY, CZ, D, DK, EW, E, FIN, F, GR, H, IRL, I, LT, L, LR, M, NL, PL, P, R, S, SLO, SK ausgeliefert werden.

Produktdetails

• Verlag: Club Editor 1959 S.L.
• Seitenzahl: 288
• Erscheinungstermin: 17. Januar 2022
• Katalanisch
• ISBN-13: 9788473293273
• Artikelnr.: 63295252

Autorenporträt

Nascut a Moscou el 1963, Maksim Óssipov va estudiar medicina i es va especialitzar en cardiologia. Als anys 90 va fer un viatge d'estudi als Estats Units, però va decidir tornar-ne per viure i exercir a Rússia, on va fundar una editorial especialitzada en llibres científics. "El meu pare era escriptor, el vaig veure debatre's tota la vida entre editors censors i correctors soviètics. Pot ser que les ganes de disposar lliurement de les paraules em vinguin d'aquí..." A partir del 2005, per tal de recuperar el contacte directe amb els pacients, abandona Moscou i s'instal·la a províncies. "El meu avi era metge. Deportat el 1932 al Gulag, alliberat el 1945 i sotmès a la regla dels 101 km [que prohibia als exdeportats acostar-se a les grans ciutats], va instal·lar-se a Tarussa, a 117 km de Moscou." I és a Tarussa on s'ha instal·lat Maksim Óssipov, per impulsar-hi una campanya de modernització de l'hospital que va arribar fins al Washington Post. El 2007 publica la seva primera prosa a la revista Znàmia, "Sobre el pare Ilià", unes notes autobiogràfiques. El 2009 surt el seu primer recull de contes i assagística, No ens podem queixar, on testimonia en part la seva experiència a l'hospital de Tarussa. Des de llavors ha publicat tres reculls de relats i ha escrit obres de teatre que s'han representat a diverses sales de Rússia. Actualment viu i treballa entre Moscou i Tarussa.